Síndrome premenstrual i TDPM: Símptomes, Causes i Tractament

Durant els anys reproductius, entre el 80 % i el 90 % de les dones experimenten símptomes premenstruals que indiquen la imminència de la menstruació i que, generalment, no afecten la qualitat de vida. Malgrat, algunes dones experimenten símptomes físics o psicològics significatius que, si no se tracten, duen a un deteriorament funcional.

De què xerram?

Síndrome Premenstrual i Trastorn Disfòric Premenstrual

Aquesta síndrome es caracteritza per la presència de símptomes psicològics i somàtics presents en la fase lútia (és la que s’inicia amb l’ovulació i acaba amb la caiguda hormonal que dona pas a la menstruació) del cicle menstrual, i, segons la severitat i freqüència dels símptomes, pot arribar a afectar a les activitats de la vida diària.

De fet, en una enquesta internacional el 28’61% de les dones reportaren que aquests símptomes interferien en la seva vida en cada cicle menstrual.
La Síndrome Premenstrual (d’ara en endavant, SPM) és una síndrome infradiagnosticada i, llavors, poc tractada, sent el Trastorn Disfòric Premenstrual (a partir d’ara, TDPM) la seva forma més severa.

Per a l’Associació Americana de Psiquiatria, el TDPM va ser categoritzat com un trastorn depressiu cíclic i definit com una forma greu de la SPM i en el qual els símptomes d’irritabilitat, ira i tensió interna són prominents.

Per què és important xerrar-ne del Síndrome Premenstrual y aqest traston?

S’estima que al voltant del 20 % al 25 % de la població general experimenta símptomes de moderats a greus (síndrome premenstrual) i d’entre el 3 % al 5 % compleix amb els criteris de diagnòstic del TDPM.
A més, moltes vegades aquests malestars solen ser normalitzats per l’entorn ignorant-los o minimitzant-los. Per tant, és una síndrome que s’ha invisibilitzada.

En aquests casos, per parlar sobre aquest tipus de temes, sempre et recomanem anar a un centre de psicologia amb psicolegs de confiança titulats que et puguin assistir

Edat d’inici… l’edat està relacionada amb la gravetat del trastorn

La major prevalença d’aquesta simptomatologia estaria compresa dels 20 als 39 anys, amb major freqüència al voltant dels 20 anys i arribant al seu punt màxim prop dels 35 anys.

I, com podem reconèixer la SPM o TDPM?

Principals símptomes:
❖ Físics: mal de cap, dolor en els pits, acne, estrenyiment i símptomes gastrointestinals, inflor, augment de pes, dolors corporals, sudoració o sofocaments, canvis de cabell, fatiga.
❖ Emocionals: irritabilitat, falta de concentració, depressió, ansietat, insomni, canvis d’humor, falta d’interès en les activitats diàries i en les relacions amb la resta.
❖ Conductuals: antulls de menjar, menys ganes de mantenir i/o propiciar relacions íntimes, tensió, nerviosisme, comportament irritable, hostil o agressiu, amb atacs d’ira cap a si mateix o cap els altres.

De tots aquests símptomes, en una enquesta internacional es trobà que els antulls de menjar (85.28%), els canvis d’humor o ansietat (64.18%) i la fatiga (57.3%) foren els més comuns. En quant, a la distracció o falta de concentració, libido baixa, canvis de son, símptomes gastrointestinals, augment de pes, mal de cap, sudoració o sofocaments, fatiga, canvis de cabell, acne i inflor foren més freqüents amb l’augment de l’edat. En canvi, independentment de l’edat, els canvis d’humor i l’ansietat no variaren.

Alguns dels factors de risc associats al SPM/TDP

Els factors de risc es poden distribuir en:
▪ Factors intrínsecs: edat, grup ètnic i factors genètics.
▪ Factors extrínsecs: factores psicosocials (a major nivell d’estrès, més intensos són els símptomes del TDPM; l’estrès acadèmic, en particular, ha estat identificat com un factor que exacerba el malestar premenstrual), alteracions psicològiques (alts nivells de certs estils d’afrontament, exceptuant l’autoafirmació, l’acceptació, l’humor i recórrer a la religió), percepció de salut i discriminació, activitat física, alcohol (sobretot en consums elevats), tabac (major risc en dones fumadores), cafè i la deficiència de nutrients.

Què és pot fer per alleugerar la simptomatologia i generar més benestar en la persona que el pateix?

✓ Aprendre a gestionar la simptomatologia; NO reprimir-la!. La Teràpia Cognitivo Conductual pot ajudar en la regulació emocional.
✓ Treballar sobre els factors extrínsecs i prevenir-los en la mesura possible. Així, evitar esdeveniments estressants o disminuir la ingesta de cafeïna, en serien exemples.
✓ Modificacions en l’estil de vida: exercici aeròbic (disminueix tant símptomes físics com psicològics), ajustar els hàbits de son i potenciar una alimentació adequada.
✓ La suplementació de carbonat de calci, vitamina D i magnesi, augmenten l’alleujament dels símptomes.

I, com a tractaments de segona línia i de tercera, serien els tractaments farmacològics i els quirúrgics, respectivament.

Conclusions

Si no es tracta a temps, la simptomatologia pot agreujar-se, afectant la qualitat de vida de les dones que ho pateixen.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
American Psychiatric Association. ( 2022). Premenstrual Dysphoric Disorder. In Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed., text rev.).
Arango, Á. I., et al. (2024). Endocrinología Ginecológica: Claves para la práctica en la actualidad. Recuperado de: http://hdl.handle.net/20.500.11912/12010.

Dennerstein, L., Lehert, P., & Heinemann, K. (2011). Global epidemiological study of variation of premenstrual symptoms with age and sociodemographic factors. Menopause international, 17(3), 96–101. https://doi.org/10.1258/mi.2011.011028
Fernández Míguez, M. d. M. (2019). Estudio epidemiológico de los factores de riesgo del síndrome premenstrual y del trastorno disfórico premenstrual.

Hantsoo, L., Rangaswamy, S., Voegtline, K., Salimgaraev, R., Zhaunova, L., & Payne, J. L. (2022). Premenstrual symptoms across the lifespan in an international sample: data from a mobile application. Archives of women’s mental health, 25(5), 903–910. https://doi.org/10.1007/s00737-022-01261-5

Lanza di Scalea, T. & Pearlstein, T. (2019). Premenstrual Dysphoric Disorder. The Medical clinics of North America, 103(4), 613–628. https://doi.org/10.1016/j.mcna.2019.02.007

Pachón Valero, L. (2023). Síndrome premenstrual y ejercicio físico: una revisión integrativa. Revista Salud Uninorte, 39(3), 1176-1195. Epub July 01, 2024. https://doi.org/10.14482/sun.39.03.753.951

Pedro, A. O., Brandão, J. D. P., de Oliveira Silva, S. B., Lapa, M. G., & Castilho, V. C. (2025). Impact of age on premenstrual syndrome prevalence and severity: A population-based survey in Brazil. International journal of gynaecology and obstetrics: the official organ of the International Federation of Gynaecology and Obstetrics, 168(3), 1221–1228. https://doi.org/10.1002/ijgo.15895

¿Qué es la fase lútea? (vídeo). Organización Reproducción Asistida. Recuperat el 15 de març de 2025. https://www.youtube.com/watch?v=ZMILDoHL3Uw

Rábago López, AV. & Musi-Lechuga, B. (2024). Visibilizando el trastorno disfórico premenstrual. Salud mental, 2(3). https://doi.org/10.20983/cienciavital.2024.03.men.01

Reid, R. L., & Soares, C. N. (2018). Premenstrual Dysphoric Disorder: Contemporary Diagnosis and Management. Journal of obstetrics and gynaecology Canada : JOGC = Journal d’obstetrique et gynecologie du Canada : JOGC, 40(2), 215–223. https://doi.org/10.1016/j.jogc.2017.05.018

Strine, T. W., Chapman, D. P., & Ahluwalia, I. B. (2005). Menstrual-related problems and psychological distress among women in the United States. Journal of women’s health (2002), 14(4), 316–323. https://doi.org/10.1089/jwh.2005.14.316

Truyenque, R. K. A. (2023). “Estrés y trastorno disfórico premenstrual en internas de medicina de universidades de Trujillo, 2022”. Extret de https://hdl.handle.net/20.500.12692/108644

Tschudin, S., Bertea, P. C., & Zemp, E. (2010). Prevalence and predictors of premenstrual syndrome and premenstrual dysphoric disorder in a population-based sample. Archives of women’s mental health, 13(6), 485–494. https://doi.org/10.1007/s00737-010-0165-3

Velásquez Cabanillas, S. D. (2022). Nivel de estrés como factor de riesgo para trastorno disfórico premenstrual en las estudiantes de medicina.