Síndrome premenstrual i TDPM: Síntomes, Causes i Tractament

Durant els anys reproductius, entre el 80 % i el 90 % de les dones experimenten símptomes premenstruals que indiquin la imminència de la menstruació i que, generalment, no afectin la qualitat de vida. Tot i això, algunes dons experimenten símptomes físics o psicològics significatius que, si no es tractin, porten a un deteriorament funcional.

De què xerram?

Síndrome Premenstrual i Trastorn Disfòric Premenstrual

Aquesta síndrome es caracteritza per la presència de símptomes psicològics i somàtics presents a la fase lútia (és la que s'inicia amb l'ovulació i acaba amb la caiguda hormonal que dóna pas a la menstruació) del cicle menstrual, i, segons la severitat i freqüència dels símptomes, pot arribar a afectar les activitats de la vida diària.

De fet, en una encuesta internacional el 28'61% de les dones reportaren que aquests símptomes interfereixen en la seva vida a cada cicle menstrual.
La Síndrome Premenstrual (d'ara endavant, SPM) és una síndrome infradiagnosticada i, llavors, poc tractada, sent el Trastorn Disfòric Premenstrual (a partir d'ara, TDPM) la seva forma més severa.

Per a l'Associació Americana de Psiquiatria, el TDPM va ser categoritzat com un trastorn depressiu cíclic i definit com una forma greu de la SPM i en què els símptomes d'irritabilitat, ira i tensió interna són prominents.

Per què és important xerrar de la Síndrome Premenstrual i aqest traston?

S'estima que al voltant del 20 % al 25 % de la població general experimenta símptomes de moderats a greus (síndrome premenstrual) i entre el 3 % al 5 % compleix els criteris de diagnòstic del TDPM.
A més, moltes vegades aquests malestars solen ser normalitzats per l'entorn ignorant-los o minimitzant-los. Per tant, és una síndrome que s'ha invisibilitzada.

En aquests casos, per parlar sobre aquest tipus de temes, sempre et recomanem anar a un centre de psicologia amb psicolegs de confiança titulats que et puguin assistir

Edat d'inici… l'edat està relacionada amb la gravetat del trastorn

La major prevalença d'aquesta sintomatologia estaria compresa dels 20 als 39 anys, amb major freqüència al voltant dels 20 anys i arribant al punt màxim prop dels 35 anys.

I, com podem reconèixer la SPM o TDPM?

Principals símptomes:
❖ Físics: mal de cap, dolor als pits, acne, estrenyiment i símptomes gastrointestinals, inflor, augment de pes, dolors corporals, sudoració o sofocaments, canvis de cabells, fatiga.
❖ Emocionals: irritabilitat, manca de concentració, depressió, ansietat, insomni, canvis d'humor, manca d'interès en les activitats diàries i en les relacions amb la resta.
❖ Conductuals: antulls de menjar, menys ganes de mantenir i/o propiciar relacions íntimes, tensió, nerviosisme, comportament irritable, hostil o agressiu, amb atacs d'ira cap a ell mateix o cap als altres.

De tots aquests símptomes, en una encuesta internacional es troba que els antulls de menjar (85.28%), els canvis d'humor o ansietat (64.18%) i la fatiga (57.3%) foren els més comuns. Quant a la distracción o manca de concentració, libido baixa, canvis de son, símptomes gastrointestinals, augment de pes, mal de cap, sudoració o sufocaments, fatiga, canvis de cabells, acne i inflor foren més freqüents amb l'augment de l'edat. En canvi, independentment de l'edat, els canvis d'humor i l'ansietat no variaren.

Alguns dels factors de risc associats a l'SPM/TDP

Els factors de risc es poden distribuir a:
▪ Factors intrínsecs: edat, grup ètnic i factors genètics.
▪ Factors extrínsecs: factors psicosocials (a major nivell d'estrès, més intensos són els símptomes del TDPM; l'estrès acadèmic, en particular, ha estat identificat com un factor que exacerba el malestar premenstrual), alteracions psicològiques (alts nivells de certs estils d'afrontament, exceptuant i a la religió), percepció de salut i discriminació, activitat física, alcohol (sobretot en consums elevats), tabac (major risc en dons fumadors), cafè i la deficiència de nutrients.

Què és pot fer per alleugerir la sintomatologia i generar més benestar a la persona que el pateix?

✓ Aprendre a gestionar la sintomatologia; NO reprimir-la! La Teràpia Cognitiu Conductual pot ajudar a la regulació emocional.
✓ Treballar sobre els factors extrínsecs i prevenir-los en la mesura possible. Així, evitar esdeveniments estressants o disminuir la ingestion de cafeïna, serien exemples.
✓ Modificacions a l'estil de vida: exercici aeròbic (disminueix tant símptomes físics com psicològics), ajustar els hàbits de son i potenciar una alimentació adequada.
✓ La suplementació de carbonat de calci, vitamina D i magnesi, augmenten l'alleujament dels símptomes.

I, com a tractaments de segona línia i de tercera, serien els tractaments farmacològics i els quirúrgics, respectivament.

Conclusions

Si no es tracta a temps, la sintomatologia pot agrair-se, afectant la qualitat de vida dels dons que ho pateixen.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
American Psychiatric Association. (2022). Premenstrual Dysphoric Disorder. In Diagnostic and statistical manual de mental disorders (5 ed., text rev.).
Arango, Á. I., et al. (2024). Endocrinologia Ginecològica: Claus per a la pràctica actualment. Recuperat de: http://hdl.handle.net/20.500.11912/12010.

Dennerstein, L., Lehert, P., & Heinemann, K. (2011). Global epidemiological study of variation of premenstruals symptoms with age and sociodemographic factors. Menopause international, 17(3), 96–101. https://doi.org/10.1258/mi.2011.011028
Fernández Míguez, M. d. M. (2019). Estudi epidemiològic dels factors de risc de la síndrome premenstrual i del trastorn disfòric premenstrual.

Hantsoo, L., Rangaswamy, S., Voegtline, K., Salimgaraev, R., Zhaunova, L., & Payne, JL (2022). Premenstrual symptoms across lifespan in international sample: data from a mobile application. Archives of women's mental health, 25(5), 903–910. https://doi.org/10.1007/s00737-022-01261-5

Llança di Scalea, T. & Pearlstein, T. (2019). Premenstrual Dysphoric Disorder. The Medical clinics of North America, 103(4), 613–628. https://doi.org/10.1016/j.mcna.2019.02.007

Pachón Valero, L. (2023). Síndrome premenstrual i exercici físic: una revisió integrativa. Revista Salut Uninorte, 39(3), 1176-1195. Epub July 01, 2024. https://doi.org/10.14482/sun.39.03.753.951

Pere, AO, Brandão, JDP, d'Oliveira Silva, SB, Lapa, MG, & Castilho, VC (2025). Impact of age on premenstrual syndrome prevalence and severity: population-based survey in Brazil. International journal of gynaecology and obstetrics: oficines orgàniques d'International Federation of Gynaecology and Obstetrics, 168(3), 1221–1228. https://doi.org/10.1002/ijgo.15895

Què és la fase lútia? (vídeo). Organització Reproducció Assistida. Recuperat el 15 de març de 2025. https://www.youtube.com/watch?v=ZMILDoHL3Uw

Rábago López, AV. & Musi-Enciam, B. (2024). Visibilitzant el trastorn disfòric premenstrual. Salut mental, 2(3). https://doi.org/10.20983/cienciavital.2024.03.men.01

Reid, RL, & Soares, CN (2018). Premenstrual Dysphoric Disorder: Contemporary Diagnosis and Management. Journal of obstetrics and gynaecology Canada : JOGC = Journal d'obstetrique et gynecologie du Canada : JOGC, 40(2), 215–223. https://doi.org/10.1016/j.jogc.2017.05.018

Strine, TW, Chapman, DP, & Ahluwalia, IB (2005). Menstrual-related problems and psychological distress among women in the United States. Journal of women's health (2002), 14(4), 316–323. https://doi.org/10.1089/jwh.2005.14.316

Truyenque, RKA (2023). “Estrès i trastorn disfòric premenstrual en internes de medicina d'universitats de Trujillo, 2022”. https://hdl.handle.net/20.500.12692/108644

Tschudin, S., Bertea, PC, & Zemp, E. (2010). Prevalence and predictors de premenstrual syndrome and premenstrual dysphoric dissorder in population-based sample. Archives of women's mental health, 13(6), 485–494. https://doi.org/10.1007/s00737-010-0165-3

Velásquez Cabanillas, SD (2022). Nivell d'estrès com a factor de risc per a trastorn disfòric premenstrual a les estudiants de medicina.