La Síndrome de l'Impostor: Història, Conseqüències i Consells de Superació

Per què no creiem en nosaltres mateixos? La síndrome de l'impostor

El concepte Síndrome de l'Impostor/a fa referència a la manca d'autoestima i confiança en les
capacitats personals, així com la creença de no merèixer els nostres èxits, sentint que no
mereixem el lloc on ens trobem i portant a sentiments d'incompetència, frustració
o por al fracàs, per exemple.
dues psicòlogues clíniques als anys 70, Suzanne Imes i Pauline Rose Clance.

L'experiència de la impostura no es tracta de cap trastorn que aparegui a les guies clíniques.
no obstant això, pot arribar a ser una forma de pensar altament paralitzadora, que alimenta creences com
“no sóc prou bo/a” o “no tinc dret a aspirar/tenir aquesta feina”.

Implica viure amb por de ser “desemmascarat” per creure no estar a l'alçada de les exigències de qualsevol àmbit de la vida.

La síndrome de l'impostor s'assembla a la manca de confiança en un mateix i es caracteritza per això. Sense
però, la psicòloga Jessamy Hibberd assenyala una important diferència entre totes dues: “Quan
tenim un objectiu però no una gran confiança en nosaltres mateixos, no sabem en realitat si ho
aconseguirem ni com ho farem, però si treballem dur podem aconseguir-ho i felicitar-nos per això.
Per a algú que pateix de la síndrome de l'impostor, la inquietud serà la mateixa;
però tan bon punt assoleixi el seu objectiu, infravalorarà el seu èxit.

Li resulta impossible canviar el seu punt de vista. La caiguda és inevitable, amb la impressió de tornar-se encara més visible i estar sota pressió. Tenir èxit no és compatible amb la imatge que tens de tu mateix”.

Un parany mental

La psicòloga clínica Jessamy Hibberd explica que la síndrome de l'impostor és una trampa
mental. D'aquesta manera, les persones amb aquest sentiment d'impostura mostren dificultats per
interioritzar els seus èxits, ja que quan fan alguna cosa bé, ho justifiquen mitjançant motius externs.

Al contrari, quan fan alguna cosa no tan bé, ho tracten com una cosa personal de què es responsabilitzen al 100%. Per
això, aquesta visió esbiaixada fa que fins i tot puguin buscar evidències per donar suport a aquestes creences
errònies.

D'on sorgeix el sentiment d'impostura

Com en molts dels conceptes del camp de la psicologia, la síndrome de l'impostor també es
nodreix una part innata i una altra adquirida.

Algunes persones poden tenir un temperament més nerviós que es pot modificar mitjançant una
educació que infongui confiança en un mateix, mentre que també es pot néixer amb una
predisposició menys nerviosa i una major confiança en un mateix que es pot anar perdent degut
a un ambient ambigu, invalidant o tremendament exigent, per exemple.

Parlant de l'origen dels dubtes en un mateix, podem vaticinar una gran importància del context sociocultural, ja que vivim en una societat competitiva on l'eficiència i l'èxit s'han convertit en valors fonamentals.

Per això, hi ha una pressió constant que augmenta els dubtes sobre les capacitats de les persones. A més, i tenint en compte que la síndrome de l'impostor/a és un fenomen que afecta en gran mesura les dones per qüestions històriques de gènere, tenen un paper important la manca de representació femenina en llocs dirigents i l'existència d'estereotips sobre allò que s'espera de les dones.

Conseqüències del sentiment d'impostura

Com s'ha esmentat, el sentiment de no merèixer els èxits obtinguts porten a la frustració,
sentiments com la incompetència i creences errònies com pensar que és un frau.

A continuació, se citen algunes de les conseqüències que pot comportar aquest sentiment d'impostura

• El burnout: Resulta esgotador assolir objectius evitant que ens descobreixin perquè pensem
  que som un frau, o que no mereixem ser on som. Això pot desencadenar
  estrès, esgotament i enfortiment del sentiment de dubte i impostura.
• Procrastinació: El sentiment d'impostura també es pot manifestar mitjançant la tendència
  a deixar les tasques i responsabilitats més tard, com a manera d'evitació. En aquests
  casos, es pot convertir en un costum que es tornarà insostenible. A més, pot
  portar-nos a perdre oportunitats, cosa que alimentarà les nostres creences negatives sobre nosaltres
  mateixos, convertint-se en un cercle viciós.
•  Monotonia: El fenomen d'impostura no ens permet gaudir dels èxits obtinguts ni
  impulsar-nos cap als nostres objectius.
• El silenci: Com a part d'aquest succés, tendim a pensar o imaginar que les persones de
  el nostre voltant tenen molta més confiança en si mateixos, que ells sí que mereixen els seus èxits.
  Això ens porta a patir en silenci, sense parlar del tema o cercar ajuda.

El millor consell per augmentar la confiança en un/a mateix/ai disminuir el sentiment d'impostura és anar a psicoterapeutes especialitzats perquè en té molts beneficis, encara que també es pot fer ús de diversos consells que un mateix pot aplicar com:

1. No et subestimis. Accepta que has treballat molt i que mereixes els teus èxits.
2. Fes una llista de valors. Viu d'acord amb ells. Això et pot ajudar a establir
límits, prendre decisions i consolidar la teva confiança.
3. Envolta't d'un entorn amb qui compartir els teus èxits i també els teus errors i febleses. Segueix
el mateix consell a les xarxes socials: inspira't de persones autèntiques i que mostrin la seva
realitat tal com és.
4. Anota una llista dels teus èxits cada any, així com de moments en què et sentis
especialment orgullós/a de tu mateix/a. A més, podeu identificar les qualitats que us han
ajudat a aconseguir-ho i com et vas sentir.
5. Afronta els pensaments i les creences negatives, aquells que menyspreen les teves capacitats i
sobrevaloren les dels altres. Intenta ser neutral, basar-te en fets i no facis servir un llenguatge
denigrant contra tu mateix/a.
6. La incertesa forma part de la vida. Atreveix-te a llançar-te a allò desconegut, preparant-te i
proposant-te objectius realistes. Els petits èxits són molt importants.
Cadoche, E. i de Montarlot, A. (2021) En síndrome de la impostora. Per què les dones segueixen sense
creure en elles mateixes?